ORGANASM ! ! !

Ja fa molts dies que no escalo cap paret... i el blog es queda aturat; així que recuperaré escalades que, per algun motiu o altre, posaria en una llista de vies que "s'han" de fer.
En el periple per la costa Oest dels EEUU, vam fer una curta parada al parc nacional de Zion, una preciosa vall envoltada de grans parets d'arenisca. Colors grisosos, blanc, roig i negre tapissen els diferents monòlits que ens anem trobant en el recorregut del típic bus turístic que recorre la vall:
Allà en Kevin em va proposar d'anar a fer una via que ell ja havia fet, però no havia encadenat l'últim llarg i en aquell moment es sentia preparat per fer-ho. La via en qüestió es diu Organasm i ressegueix l'evident fissura de la part dreta del pilar:
En Kevin comença amb el primer llarg que, tot i la baixa graduació de 5.8, el tram de fissura ampla arribant a la reunió, em va fer esforçar de valent amb combinacions d'empotraments a dues mans, cames i cuixes.
Agafo el relleu i després d'un bonica fissura desplomada de mans/punys arribo sota l'impressionant sostre fissurat. Uns 3 metres de sostre horitzontal resseguit per una franca fissura de mans que em va donar unes sensacions més que intenses!!!
Les forces no em van aguantar i sortint del sostre amb una fissura de mans estretes em vaig penjar... Vaig arribar a la reunió flipant!!
Aquest cop en Kevin no va fallar i va encadenar amb la sòlida escalada que ens tenia acostumats. Difícil desplomet/diedre amb fissura de mans molt estretes que ja et deixa tocat per aguantar una bonica escalda entre fissureta fina i placa amb franques regletes:
Una via curteta però guapíssima!!! molt recomanable pels fanàtics fissuristes que cada cop més van creuant l'atlàntic buscant aquestes meravelles de la natura.

Un tio que ha estat a The Needles com tu... ...

Aquesta es la ja mítica frase que fa servir en Cruells quan ens vol apretar, a en Morfu i a mi. Ja fa més d'un any que hi vam estar una setmaneta escalant cada dia, i és que les vies no et deixen parar. La qualitat de la roca es boníssima, les línies generalment arrogants i lògiques seguin sistemes de fissures perfectes, en fi un plaer de l'escalada trad. A més el lloc és tranquilíssim, amb una aproximació d'una horeta, planera i molt agraïda, entre boscos de sequoies enormes. Tot i la modesta alçada de les parets, sobretot en comparació al veí The Valley, penso que The Needles és un destí a tenir molt en compte en un viatge al Yanki. Més fotos aquí: http://picasaweb.google.com/vilaplain/USAdos#

Doncs després de més d'un any i amb l'última escalada a The Needles, aquest passat dissabte vaig tornar a fer cordada amb en Morfu. Vam escalar la via Turpial a Roca Alta i els dos primers llargs de Nabo de Pavo, just a la seva dreta. Per fi em vaig treure una espina que feia temps tenia clava i vaig encadenar el "7a" del segon llarg d'aquesta via, que per cert trobo molt guapo. En el bloc d'en Morfu hi trobareu una piadeta del que va ser l'escalada d'aquest dissabte. Jo també vaig tenir la mateixa sensació; magnífiques vistes, vies guapes i bons amics... ... recordo que em deia mentre recuperava corda tranquil·lament després d'escalar un bon llarg: és que això no te preu!!!

La nostàlgia m'ataca

Ara fa un any varen ser unes dates molt memorables, escalant les magnífiques fissures de Utah. Aquest últim mes molts amics hi han anat i m'han tornat molts records al cap.
El diumenge passat va fer un any que escalava la mitica scarface, via que tenia al cap desde feia potser 10 anys!! Escalar les fissures de Indian Creek és una experiència única, metres i metres d'empotraments perfectes i ni un parabolt a la vista, només els nostres amics camalots i fissures perfectes.
Demà fera un any que amb en Santi, Morfu i Marc Muntanya vam escalar la via Primrose Dihedrals de la Moses Tower, una torre situada al Taylor Canyon, un lloc molt remot on no es veu persona humana, ni edificacions, ni carreteres... només canyons i parets per totarreu. Vam fer la caminadeta, d'unes dues hores, la tarda abans; per dormir a peu de via, sota una lluna practicament plena. Tot plegat va ser una gran expariència!!

Ais!!! la nostàlgia m'ataca!!!

Més fotos a: http://picasaweb.google.com/vilaplain/USATODAY#

The Dirtbag American Dream is over

Tot l'ho bo s'acaba, que s´ha acabat segur: estic escrivint aixo desde Tavernoles; que ha sigut bo... sense cap mena de dubte, de fet ha estat boníssim!!!! L'experiencia american m'ha agradat molt, l'escalada de fissures, el molt bon ambient entre els escaladors, el fer parts del viatge tot sol, el coneixer gent diferent i aprendre d'ells... ... L'ultima part del viatge ha estat una mica mes incomode per problemes amb el meu visat, aixi les escalades per Yosemite, Bishop i Tuolumne potser no les he disfrutat tant com esperava; pero els meus companys de viatge Marcel, Kevin i Luiz sempre han estat al meu costat i m'han donat molt de suport i motivació. També cal dir que hi ha un parell de persones molt importants en aquest viatge, de fet sense en Gregor i la Kasia potser no hauria pogut allargar el viatge fins la setmana passada. Ha estat una gran sort poder-los coneixer i compartir bons moments amb ells.

Tot i que ja estic altre cop a casa, fere unes tres entrades més al blog, corresponents a Yosemite, Bishop i Tuolumne, després... la vida continua!!!!

Ultimes hores a San Francisco amb en Gregor i en Marcel preparant l'equipatge de tornada

Zion NP

The Black is beatiful but... now white!!! ens va caure una nevadeta i va ser el moment perfercte per deixar Colorado, en direccio Oest, desti: Yosemite!! En Kevin, pero, ens va proposar una paradeta a Zion NP, per fer unes ultimes escalades en arenisca abans d'arribar a les massives parets de granit. Zion es una vall molt gupa, moltes parets d'arenisca de colors vermellos, groguencs i blancs. La qualitat de la roca... mmm a vegades no es l'esperada pero l'ambient i les linies mereixen l'escalada que normalment es una mica sorrenca.
En Luiz em va introduir en el mon dels Big Walls, tot i que ens vam adonar que la via en questio es podia fer perfectament en el dia. Vam fixar els dos primers llargs d'artificial i vam tornar l'endema per arribar fins a dalt en escalada lliure; vam escalar Touchstone Wall, una mini big wall que seguix una evident i molt maca linia de fisures de dalt a biax de la paret.
Mentrestant en Marcel i en Kevin van carregar hamaca i petate a peu de paret per fer-hi nit i escalar Crack in the Cosmic Egg.
Tambe vam fer escalades en lliure, vies molt gupaes!!! En Kevin i en Marcel van escalar Shune's Buttress, i en Kevin i jo ens vam despedir de Zion amb una magnifica via de dos llargs, Organasm, amb un sostre fisurat que en Kevin va escalar tota en lliure... sensacional!!!!
Abans de Yosemite... parada obligada a... Las Vegas!!! com no!!! veure una mica de bogeria de tant en tant et fa adonar que els escaladors no som una especia tant rara com molta gent es pensa.

Utah Cracking

Les fotos de Utah ja estan a l'album:

http://picasaweb.google.com/vilaplain/UtahCracking

The Black is Beautiful

Ja es veia a venir que aixo de marxar d'Indina Creek no podia ser massa bo... despres de conduir menys de 10 minuts en direccio a Moab... que passa?!?!?! la direccio de la furgo no va!!! els frens tampoc!!! merda!!!! la furgo averiada... ... s'ha trencat la corretja del ventilador. Encara estem prou de sort i para un poli ben trempat que ens ajuda amb la trucada al servei de grua. Mentre ens arreglen la furgo aprofitem per enllestir les nostres necessitats basiques: dutxa, rentar roba, menjar, comprar... ... Hem estat prou de "sort" ja que la furgo esta llesta a la tarda, aixi que ens dirigim cap a Black Canyon of Gunnison, Colorado.

Tot i arribar a les quatre de la matinada, despres d'una dormideta ens equipem i comencem a baixar la canal que ens porta a les grans parets d'aquest increible indret. L'ambiet es del tot tetric ja que el congost es molt estret i profund, el granit de color fosc es d'una qualitat dubtosa i el soroll del Gunnison River resona per totes les parets.

Fins avui hem escalat tres vies: vam comensar amb Maiden Voyage, curteta, per fer-nos una idea del que ens pot oferir el Black Canyon. L'endema vam escalar Scenic Cruise, una de les classiques de la zona, mes llarga(14 llargs) i mantinguda ens va dixar ben sevits!! Ahir en Marcel i en Kevin van escalar Journey Home i en Luiz i jo Checkerboard Wall les dues de 6 llargs on vam poder disfrutar molt.

Avui toca descans, aqui no hi ha gaire escaladors aixi que no patim per trovar cues a les vies. L'ambient al campground es molt tranquil, un lloc molt acollidor amb nomes unes 8 o 10 parecles i entre setmana gairebe no hi ha gent. Nomes pensar en la gentada que ens trovarem a Yosemite... ... s'esta tan traquil aqui!!!

No es una despedida . . . es un fins aviat ! ! !

Els dies a Indian Creek son tan agradables que casi no ens adonem que gairabe ja fa un mes que estem escalant fisures. Ara ja fa una setmana que va arribar en Kevin, un amic d'en Marcel de Seattle que escala fisures que es una delicia!!! Amb ell i en Luis despedim Indian Creek escalant Vision Quest a The Bridger Jacks, com diuen els americas a burly route!!! Aqui teniu una seleccio de fotos d'escalades a Indian Creek:

Un parell de videos: escalant la via Lonely Vigil a la Lighthouse Tower, River Road(Moab) i vistes des del cim de The Bridger Jacks:

The Creek is The Best

Per fi!!!! Oooo que be!!! Indian Creek again!!!! Aquest magnific paratge on la roca roja i el verd de la primavera ens fa oblidar, per moments, del patiment de l'escalada de fisures. Aqui els graus no conten o al menys intentem no pensar-hi massa... els 5.10 fan suar i bufar com en cap altre lloc del mon!!! Pero les ganes de poder escalar i encadenar aquest fisures perfectes fan que cada dia ens esparedrapem les mans, ens carreguem de friends i de moooolta fe i... a empotrar!!!!

Amb en Popi i la Montse vam patir una nevadeta pero el sol del desert ens va diexar escalar cada dia, fins que les forces van dir prou i vam anar a buscar en Marcel a Grand Junction. Com no, vam tornar a Indian Creek i aquest cop vam coincidir amb una colla de catalans i un brasileny que hem adoptat a la furgo(es el nostre off-width ropegun!!!). En Marcel ja s'ha posat les piles i s'enfiala per les fisures com qui no vol la cosa!!! Ara ja es hora d'anar a escalar alguna torre!!

Escalem la North Face de Castleton amb un vent terrible, via guapa, aeria i... dura!!! quin fart de bufar!! Les vistes des del cim son genials!!! Ahir vam escalar el Lighthouse, prop de Moab i avui toca una mica de descans, a carregar les piles per mes empotraments!!!

Viva Las Vegas ! ! !

Despres de recollir en Popi i la Montse a l'aeroport de Las Vegas, va tocar la tipica ronda per la vogeria del Strip: casinos i mes casinos!! llums de colors i pantalles gegants no paren de donar informacio que de mica en mica t'imnotitza. Altre cop no hi va haver sort... aixi que en comptes de dormir en a una suite del Bellagio, vam anar al campground de Red Rock. Vam escalar un parell de dies, el primer dia vies d'un llarg per equipar per comensar a posar les piles per les fisures de Utah. El segon dia vam escalar Ginger Cracks al Ginger Buttress, una via facileta per un sistema de fisures molt divertit. Ens van comensar a suar les mans... aixo nomes pot ser una cosa... ens acostavem a Indian Creek!!!

Arizona Rock's ! ! ! - 3

Ultima parada a Arizona, abans d'anar cap al cor de Utah: Indian Creek!! Aquest cop Flagstaff no m'ha rebut amb neu, pero si que amb temperatures molt mes baixes que les de Phoenix o Tucson. L'estada a Flagstaff ha estat mes curta del que tenia previst, he hagut d'anar a California altre cop per acabar definitivament amb el "papeleo" de la furgo; i aprofitant el viatge anire fins a Las Vegas a trovar-me amb en Popi i la Montse. Aquesta setmaneta a Flagstaff m'ha fet recordar altre vegada que les fisures son mooolt dures de pelar!! He escalat tres dies en sectors de basalt. A The Overlook vaig escalar sol, tenia moltes ganes d'empotrar altre vegada aixi que vaig instal.lar alguns tope ropes i vaig poder provar algunes vies facils, per anar fent pila!! Les vies son curtetes i amb fisures discontinues no cap cosa de l'altre mon.
Oak Creek Waterfall ja va ser una altre cosa!! Les vies son mes llargues, no estan gens sovades, la roca es mooolt adherent i les fisures tallen!! Amb tres vies ja en vam tenir prou.
Per acabar amb els sectors de basalt, el millor: Paradise Forks. El lloc es molt bonic i tranquil, amb dues cascades que anaven a tope!! S'ha d'accedir a peu de via rapelant aixi que vam fixar una corda i varem fer tres vies al primer sector i dues al segon. Jo pensava que em trovaria vies llargues amb fisures continues, que ja n'hi ha, pero les que vam fer tenien trams discontinus de fisures generalment de dits; escalada tecnica i fisca, vaig quedar fos!! Tambe em vaig endur algun "saque" per anar posant a prova els "friends"!!!
A part del basalt, tambe vaig escalar "arenisca" i calcari. Vaig tenir la sort de coneixer en David Bloom, l'autor de la guia d'escaldes d'Indian Creek i vaig escalar un parell de dies amb ell. Curiosament el primer dia vam anar a un sector d'esportiva que estan desenvolupant a Sedona: Mission To Mars; suposo que ja n'ha vist prous de fissures a la seva vida i ara l'esportiva el motiva mes. Sector d'arenisca molt desplomat on tambe hi ha algunes vies verticals molt divertides. Es una zona forsa atipica per tractar-se d'anerisca, Ja ho veureu en les fotos.

Un parell de dies mes escalant a The Pit, sector d'esportiva de roca calcaria, molt aprop de Flagstaff; poques vies pero algunes de molta qualitat. I per despedir Arizona en David em va portar a un altre sector que estan obrint: The Doctor's Office; una altre vegada arenisca, vies esportives i tambe de fisura on vaig bufar de valent!!
Avui mateix ha marxat de Flagstaff, cap a Needles on he renovat la "registration" de la furgoneta, per fi esta legal!!! Ara ja estic a Las Vegas, dema arriben en Popi i la Montse aixi que... aviat estarem a The Creek!!!

Arizona Rock's ! ! ! - 2

Finalment vaig deixar Tucson; abans pero, en Doug em va portar a The Homestead amb els seu flamant 4x4 nou. The Homestead es un sector d'esportiva en un congost de roca calcaria; situat entre Tucson i Phoenix i a l'est. Plaques grises, roges i desploms amb xorreres... com a casa!!! La veritat es que val la pena, si mes no per deixar respirar les yemes dels dits despres de dies escalant el granit de Mt Lemmon.

Parada de dos dies a Phoenix amb escalada a Queen Creek, aquest cop en un sector diferent al que vaig estar amb la Jodie. Vies curtetes i molt apretadoes!! Forats, lajilles i regletes en roca volcanica(riolite) molt abrasiva.

La gent de Phoenix em van portar a Isolation Canyon, un dels "secretivos" d'Arizona o, com diuen ells: show and tell location only. A primera vista no fa gaire bona pinta, sembla tot trencat, molt liquen... pero un cop fas un parell de vies la cosa canvia!! La roca es molt compacta i ofereix cantos que generalment son positius amb regletes perfectes; quartzitse: "arenisca" compactada metamorficament, molt agradable al tacte.

Alla vaig coneixer en Manny, un dels aperturistes de la zona i vaig poder fer la primera repeticio d'una via que acavaba d'equipar: Duckie Butt Rub 5.11b. Vaig disfrutar molt de l'escalada a Isolation Canyon. Pensava que estaria mes que preparat per les fisures basaltiques de Flagstaff pero, com veureu a la propera entrada... they're kicking my ass!!!