JEFF 400m 7b (6b obl.) - Punta di u Corbu - Bavella

Via excepcional dels germans Petit, que segueix una bonica i molt ben trobada línia que ens regala una mica de tot, sempre sobre un granit de màxima qualitat.

La via comença per un llarg un pel ajagut amb alguns passos prou delicats sobre peus en adherència que ja ens ensenya per on aniran els trets.

El segueix un bonic diedret cec vertical amb una escalada continua on també caldrà fer algun pas obligat.

A partir d'aquí la via comença tendir cap a la dreta, enllaçant fissures de qualitat, tafonis espectacular i flanquejos delicats.

Ens posem sota el bonic tafoni penjat, motiu de la portada del llibre Parois de légende : Les plus belles escalades d'Europe, que escalem gaudint d'unes bústies gegants i una bona timba.

Després de caminar per l'interior del tafoni, cal fer una sortida en slab per anar a buscar la famosa via Le dos de l'elephant. Un cop aquí nosaltres ja vam rapelar per aquesta via.

En el descens ens espera la recompensa, bonics gorgs d'aigua cristal·lina on relaxar-se després d'una escalada increïble.

Com diuen els francesos una incontournable!!! això sí, en comparació amb les altres vies que hem fet, com també diuen... engagé...

Nova via - CROSTA D'IVORI 125m 7c+ (7a obl.) - Montrebei Paret de Catalunya

Ara ja fa un any, amb en Furri vam enllestir aquesta magnífica via: la Crosta d'Ivori, el nom parla per si sol.

A part de la intensa fissura del primer llarg i un petit tram de l'últim, la resta escala plaques tècniques amb una roca excel·lent.

Al tercer llarg hi trobem les màximes dificultats que ens faran treballar la imaginació i la tècnica de peus, en un llarg exigent i sorprenent.

El quart llarg fa d'unió entre els dos marcats murs, forçant un pel el traçat del mateix per aprofitar una excel·lent placa de roca punxant:

Per acabar, un llarg de continuïtat ens farà bufar de valent per poder superar el desplom que presenta aquestes vistes des de la reunió:

Esperem que gaudiu d'aquesta via que ens ofereix un dels més fantàstics rocams de Montrebei.

SOMONTANO, una reserva per a les millors festes

Ordesa sempre fa respecte, i mes encara a principi de temporada, així que tinc dubtes a l'hora d'escollir via, a més a l'Albert n'hi queden poques per fer i algunes de les seves propostes son vies poc recorregudes.
Tenim clar que anirem al Libro Abierto i finalment ens decidim per la via El gusto es mio. Un cop a peu de paret son mes o menys les 9 del mati, estem a l'ombra i ja es fa notar la caloreta, així que ens decidim per una opció mes ràpida i segons tots els comentaris que n'havia sentit molt bona: Somontano.
La via és boníssima, va enllaçant murs desplomats amb petits diedres i fissures, sempre amb una roca molt bona. A meitat de la via ens trobem l'impressionant sostre característic del Libro Abierto. Arribar al seu extrem és un dels llargs mes impressionants de la via:

Un cop superat el sostre la sensació de vuit és total. Aquí la via ens segueix regalant plaques desplomades amb trams de fissura que caldrà lluitar de valent.


L'anècdota de l'escalada va ser carregar el Camalot del 5, ja que teníem pensat fer l'altre via. No es podia quedar tot el dia a l'arnes!! així que va servir per assegurar l'últim pas de la via:
Somontano és una via molt guapa, amb la verticalitat i escalada atlètica que caracteritza Ordesa, a més la roca es molt bona en tot el recorregut. Nosaltres vam utilitzar el material que marca la ressenya i vam anar be, vam tardar entre 7 i 8 hores. Vam empalmar els llarg 1 i 2 i els 10 i 11.Un cop al cim vam poder gaudir de les espectaculars vistes que ens ofereix la Vall d'Ordesa:
En definitiva una via MUST!!

AIGLUN, un altre must ! ! !

Després d'haver escalat la via l'artisan du huitieme jour i haver descobert aquell magnífic mur, no voliem marxar sense tornar a gaudir d'aquella roca. Tot i estar cansats, la recomanació que surt a la nova bíblia de les més belles parets dels Alps, ens va fer decidir per la combinació Saga-Dissipation, que en Philippe Mussatto defineix com un dels més bells itineraris dels Alps del Sud(en la seva dificultat).Altre cop una via molt i molt recomanable amb llargs fantàstics sobre una roca més que excel·lent. Dificultats mantingudes entre 6b i 6c amb bon equipament, un parell de friends mitjans poden ajudar a l'espectacular placa de l'antepenúltim llarg.
Com que no tinc fotos de la via adjunto l'enllaç de l'àlbum de l'anterior via:

L'ARTISAN DU HUITIEME JOUR 300m 7b+ - Aiglun

Per setmana santa vam poder tastar una de les parets mes guapes que he escalat últimament, Aiglun. Amb l'Ignasi vam fer l'artisan du huitieme jour, una via molt bona que recórrer murs desplomats de xorreres, gotes d'aigua i sorprenents forats. En Santi i en Cisco van escalar l'arnaque al nostre costat:
Vam entrar per la via Saga, evitant així un primer llarg de 7c. Els tres primers llargs son ben bonics amb roca vermella de gotes d'aigua punxant. El segueixen dos llargs de xorreres espectaculars, l'ignasi gairebé resol el primer:
El següent llarg de xorreres sembla un passeig per l'Ignasi, la veritat es que hi ha canto i es d'anar aguantant, però veient tot el que ens espera per a mi es converteix en A0 per aquí, A0 per allà:
Passem de xorreres a murs desplomats amb forats. Hem anat guanyant alçada i desplom en els llargs anteriors i ara esquivem els marcats sostres amb un llarg de flaqueig amb molt d'ambient:
Segueix el festival: roca boníssima i un seguit de murs desplomats amb forats a discreció, escalada molt aèria i ben assegurada amb un final de festa espectacular!!
En resum una via del tot recomanable, a condició de tenir un bon power per aguantar tibada rere tibada, agrair a l'Ignasi que es curres els llargs de xorrera. La via està molt ben equipada amb parabolts i només ens caldran cintes express. Un must!!!

ORGANASM ! ! !

Ja fa molts dies que no escalo cap paret... i el blog es queda aturat; així que recuperaré escalades que, per algun motiu o altre, posaria en una llista de vies que "s'han" de fer.
En el periple per la costa Oest dels EEUU, vam fer una curta parada al parc nacional de Zion, una preciosa vall envoltada de grans parets d'arenisca. Colors grisosos, blanc, roig i negre tapissen els diferents monòlits que ens anem trobant en el recorregut del típic bus turístic que recorre la vall:
Allà en Kevin em va proposar d'anar a fer una via que ell ja havia fet, però no havia encadenat l'últim llarg i en aquell moment es sentia preparat per fer-ho. La via en qüestió es diu Organasm i ressegueix l'evident fissura de la part dreta del pilar:
En Kevin comença amb el primer llarg que, tot i la baixa graduació de 5.8, el tram de fissura ampla arribant a la reunió, em va fer esforçar de valent amb combinacions d'empotraments a dues mans, cames i cuixes.
Agafo el relleu i després d'un bonica fissura desplomada de mans/punys arribo sota l'impressionant sostre fissurat. Uns 3 metres de sostre horitzontal resseguit per una franca fissura de mans que em va donar unes sensacions més que intenses!!!
Les forces no em van aguantar i sortint del sostre amb una fissura de mans estretes em vaig penjar... Vaig arribar a la reunió flipant!!
Aquest cop en Kevin no va fallar i va encadenar amb la sòlida escalada que ens tenia acostumats. Difícil desplomet/diedre amb fissura de mans molt estretes que ja et deixa tocat per aguantar una bonica escalda entre fissureta fina i placa amb franques regletes:
Una via curteta però guapíssima!!! molt recomanable pels fanàtics fissuristes que cada cop més van creuant l'atlàntic buscant aquestes meravelles de la natura.

LA GRANDE JACQUELINE

L'última bona sortideta que vam fer amb en Jordi ve ser el passat pont de l'onze de Setembre. Divendres i dissabte escalant al Verdon i el diumenge ens vam parar a La Jonte, per així tenir un tram de camí fet.Vam fer la via La Grande Jacqueline, a la bonica paret de La Fusée.

Jo ja havia escalat Keep cool Raoul a l'esquerra de La Fusée, en tenia molt bon record i ganes de tornar a navegar per les excel·lents plaques de la magnífica roca que ens ofereix La Jonte.

La via te 6 llargs, el primer dels quals va ser bastant agònic, segons la guia 7a/A0... vaig haver de fer unes quantes virgueries per arribar de xapa a xapa; em va semblar molt difícil i no massa bonic i menys comparat amb la resta de la via.

El segon llarg es un flanqueig d'uns 15 metres molt guapo i amb ambientillo.

Els següents 3 llargs escalen plaques molt verticals i mantingudes de roca negrosa; especialment fi i exigent el quart llarg, molt tècnic i força obligat.

La guinda de la via és l'últim llarg; creua l'evident fissura que discorre per la dreta i escala el magnífic mur vermellós de l'extrem dret de la paret. Llarg guapíssim amb molt d'ambient, lleugerament desplomat i ben assegurat.

Rapelem per la línia equipada a l'extrem esquerra de la paret. La via esta equipada amb parabolts i químics. Al igual que Keep cool Raoul, la via es molt maca, amb roca boníssima en tot el recorregut i un bon ambient!

Com sempre que sortiem a escalar amb en Jordi, ens ho vam passar moooolt be!!