CURS D'INICIACIÓ A L'ESCALADA AMB EL CENTRE EXCURSIONISTA TORELLÓ

 

L'onada de fred del passat cap de setmana ens va regalar uns dies perfectes per gaudir del granit de Solius. Juntament amb el Centre Excursionista Torelló vam fer un curs d'iniciació a l'escalada amb una bona colla de participants ben motivats.

Vam començar fent algunes vies en tope rope, així els assistents al curs es van poder adaptar a la particular escalada d'aquesta roca i agafar confiança per a poder escalar de primer.

Mengem una mica per agafar forces, una mica més de teoria i... a escalar de primer! Els cursetistes van poder fer les seves primeres vies com a primer de cordada i també realitzar la maniobra de passar la corda per la reunió amb total seguretat.

Una molt bona i aprofitada jornada, moltes vies escalades i aprenent i consolidant nous coneixements, ara a seguir escalant!!

ARNEDILLO, escalada esportiva a La Rioja

Espectacular mur al vesant Nord del petit congost.

La Laia sempre proposa zones o parets on no hem estat mai. Per a ella Arnedillo ja és conegut però jo no ho havia visitat mai, així que em l'arribada del mal temps a Etxauri vam fer cap a aquest petit poblet.

Placa farcida de coliflors rogenques.

Varis sectors escampats pel congost que dona accés al poble per el NordEst, conformen aquesta zona d'escalada que es complementa amb unes piscines d'aigües termals gratuïtes.

Part de dalt de la paret, més inclinada i amb xorreres.

Destaca especialment un bonic mur amb vies que van del 6c al 8c, predominant el setè grau alt i els vuitens. Roca molt bona, amb xorreres a les parts altes i gota d'aigua amb mini coliflors a les part baixes de la paret.

Tot i ser un poble molt petit, Arnedillo compta amb una àrea acondicionada amb lavabos, piques per a fregar plats, serveis per autocaravanes, corrent elèctric... models que potser caldrà seguir si no volem que els sectors més populars de casa nostre es converteixin en abocadors...

ETXAURI

Un altre cop tastant “nous” sectors, zones d'aquelles que estan a la llibreta de pendents des de fa molts anys. Bona previsió meteorològica per a Etxauri, zona on això no és tan fàcil, així que carretera i manta!!!

Gradas i Espolon del Indio, els sectors més concorreguts.

Aquest cop es compleixen les expectatives i podem gaudir d'una escalada molt guapa sobre roca excel·lent: el típic calcari gris de regleta i gota d'aigua es barreja amb murs ataronjats de les mateixes característiques, oferint sempre una roca molt compacta.

Boniques vies al més tranquil garrafón.

Tot i que la kilometrada espanta, val molt la pena fer-l'hi alguna visita, l'agradable entorn és el complement perfecte per passar uns bons dies d'escalada. Jo segur que hi torno!!!

LES CALANQUES - Paroi des Toits

En Santi sempre ens havia parlat de lo bonic que és Les Calanques, però totes les històries de robatoris en cotxes ens havien tirat enrere. Amb una meteo una mica dubtosa per casa nostra i una millor previsió per Marsella, ens decidim a fer una visita de quatre dies a aquesta famosa zona calcària de la costa Marsellesa.

Els quatre dies vam fer l'aproximació als sector des de Luminy, deixant al cotxe a l'aparcament de la Universitat. Just on comença l'accés principal a la zona de Les Calanques hi trobem una font.

El primer dia vam anar a la Paroi des Toits per fer un primer contacte amb la roca i ubicar-nos una mica a la tortuosa morfologia d'aquesta costa.

Un primer com d'ull a la guia i un com avistat el sector, la cosa prometia de valent! Però la impressió general va ser la d'un sector que estava bé. El principal inconvenient és el tacte de la roca que, sense ser excessivament patinos, en alguns moment no dona la confiança suficient; la orientació Sud-Oest i un cel enteranyinat només a moments, no van ajudar massa. 

Vam escalar a la part esquerra del sector, primer en vies amb marcats sostres i bones preses que rondaven el 6c, per lo general molt guapes. Llavors ens vam moure una mica a la dreta, sota el gran sostre per escalar algunes vies entre 7a i 7b, algunes a bloc algunes guapes.

El sector mereix una visita, a poder ser a l'ombra o amb temperatures més baixes. Les vistes de la retallada costa son impressionants i la passejada per arribar, d'un 30-40 minuts, és ben agradable.

SIERRA DE GUARA

De Riglos ens movem fins a la veïna Sierra de Guara, on passarem uns dies fent friki aprofitant per descobrir nous sectors:

Aquestes terres ens donen moltes opcions per l'escalada, en aquest cas una combinació de conglomerat amb un bany de calcari xorreros on passem un traquil dia d'escalada a la sombra.

També visitem la concorreguda escola de les grans baumes, xorreres i tacos on suar de valent.

Aquí però les prohibicions aviat no ens deixaran fer res de res... ... Recordo haver sentit dir al meu pare més d'una vegada: “aquest país és la púrria d'Europa”. En molts sentits segur que no, però quan hi ha diners pel mig, el que guanya es la corrupció i no la bona gestió i els calers van per als quatre enxufats abans d'intentar trobar solucions per a tots.

Per sort encara ens deixen gaudir d'un dels millor plaers de l'escalda!!!!!!

Cap de setmana combinat

La meteo no pintava massa be del tot, però les ganes d'escalar hi eren. Finalment ens vam decidir per anar cap al Priorat a escalar tres dies per llavors poder passar per la Fira de Teatre al carrer de Tàrrega. Tres dies de friki per quedar ben reventat, començant pel Racó de les Hores al Montsant, el Falcó a Arbolí i finalment a Can Piqui Pugui a Siurana. Els forats del Montsant em van deixar els avantbraços fets caldo; després vam poder disfrutar molt de les regletes i la bona roca de Siurana i voltants, em va agradar especialment el Falcó amb vies antològiques.

Poques energies més per escalar, així que el dissabte al vespres anem cap a Tàrrega, una molt bona festa ens espera!!! També aprofitem el diumenge per poder disfrutar dels espectacles al carrer; en aquest enllaç trobareu fotos d'alguns dels espectacles que vam veure. En Santi ferà una entrada al seu bloc de la festa a Tàrrega, no us la perdeu!!!

Utah Cracking

Les fotos de Utah ja estan a l'album:

http://picasaweb.google.com/vilaplain/UtahCracking

No es una despedida . . . es un fins aviat ! ! !

Els dies a Indian Creek son tan agradables que casi no ens adonem que gairabe ja fa un mes que estem escalant fisures. Ara ja fa una setmana que va arribar en Kevin, un amic d'en Marcel de Seattle que escala fisures que es una delicia!!! Amb ell i en Luis despedim Indian Creek escalant Vision Quest a The Bridger Jacks, com diuen els americas a burly route!!! Aqui teniu una seleccio de fotos d'escalades a Indian Creek:

Un parell de videos: escalant la via Lonely Vigil a la Lighthouse Tower, River Road(Moab) i vistes des del cim de The Bridger Jacks:

Arizona Rock's ! ! ! - 3

Ultima parada a Arizona, abans d'anar cap al cor de Utah: Indian Creek!! Aquest cop Flagstaff no m'ha rebut amb neu, pero si que amb temperatures molt mes baixes que les de Phoenix o Tucson. L'estada a Flagstaff ha estat mes curta del que tenia previst, he hagut d'anar a California altre cop per acabar definitivament amb el "papeleo" de la furgo; i aprofitant el viatge anire fins a Las Vegas a trovar-me amb en Popi i la Montse. Aquesta setmaneta a Flagstaff m'ha fet recordar altre vegada que les fisures son mooolt dures de pelar!! He escalat tres dies en sectors de basalt. A The Overlook vaig escalar sol, tenia moltes ganes d'empotrar altre vegada aixi que vaig instal.lar alguns tope ropes i vaig poder provar algunes vies facils, per anar fent pila!! Les vies son curtetes i amb fisures discontinues no cap cosa de l'altre mon.
Oak Creek Waterfall ja va ser una altre cosa!! Les vies son mes llargues, no estan gens sovades, la roca es mooolt adherent i les fisures tallen!! Amb tres vies ja en vam tenir prou.
Per acabar amb els sectors de basalt, el millor: Paradise Forks. El lloc es molt bonic i tranquil, amb dues cascades que anaven a tope!! S'ha d'accedir a peu de via rapelant aixi que vam fixar una corda i varem fer tres vies al primer sector i dues al segon. Jo pensava que em trovaria vies llargues amb fisures continues, que ja n'hi ha, pero les que vam fer tenien trams discontinus de fisures generalment de dits; escalada tecnica i fisca, vaig quedar fos!! Tambe em vaig endur algun "saque" per anar posant a prova els "friends"!!!
A part del basalt, tambe vaig escalar "arenisca" i calcari. Vaig tenir la sort de coneixer en David Bloom, l'autor de la guia d'escaldes d'Indian Creek i vaig escalar un parell de dies amb ell. Curiosament el primer dia vam anar a un sector d'esportiva que estan desenvolupant a Sedona: Mission To Mars; suposo que ja n'ha vist prous de fissures a la seva vida i ara l'esportiva el motiva mes. Sector d'arenisca molt desplomat on tambe hi ha algunes vies verticals molt divertides. Es una zona forsa atipica per tractar-se d'anerisca, Ja ho veureu en les fotos.

Un parell de dies mes escalant a The Pit, sector d'esportiva de roca calcaria, molt aprop de Flagstaff; poques vies pero algunes de molta qualitat. I per despedir Arizona en David em va portar a un altre sector que estan obrint: The Doctor's Office; una altre vegada arenisca, vies esportives i tambe de fisura on vaig bufar de valent!!
Avui mateix ha marxat de Flagstaff, cap a Needles on he renovat la "registration" de la furgoneta, per fi esta legal!!! Ara ja estic a Las Vegas, dema arriben en Popi i la Montse aixi que... aviat estarem a The Creek!!!

Arizona Rock's ! ! ! - 2

Finalment vaig deixar Tucson; abans pero, en Doug em va portar a The Homestead amb els seu flamant 4x4 nou. The Homestead es un sector d'esportiva en un congost de roca calcaria; situat entre Tucson i Phoenix i a l'est. Plaques grises, roges i desploms amb xorreres... com a casa!!! La veritat es que val la pena, si mes no per deixar respirar les yemes dels dits despres de dies escalant el granit de Mt Lemmon.

Parada de dos dies a Phoenix amb escalada a Queen Creek, aquest cop en un sector diferent al que vaig estar amb la Jodie. Vies curtetes i molt apretadoes!! Forats, lajilles i regletes en roca volcanica(riolite) molt abrasiva.

La gent de Phoenix em van portar a Isolation Canyon, un dels "secretivos" d'Arizona o, com diuen ells: show and tell location only. A primera vista no fa gaire bona pinta, sembla tot trencat, molt liquen... pero un cop fas un parell de vies la cosa canvia!! La roca es molt compacta i ofereix cantos que generalment son positius amb regletes perfectes; quartzitse: "arenisca" compactada metamorficament, molt agradable al tacte.

Alla vaig coneixer en Manny, un dels aperturistes de la zona i vaig poder fer la primera repeticio d'una via que acavaba d'equipar: Duckie Butt Rub 5.11b. Vaig disfrutar molt de l'escalada a Isolation Canyon. Pensava que estaria mes que preparat per les fisures basaltiques de Flagstaff pero, com veureu a la propera entrada... they're kicking my ass!!!

The Lemmon Sessions

Despres de molts dies escalant el granit del Sud d'Arizona, els meus dits comensaven a quedar-se sense pell i el mal temps ha arribat en el millor moment, un parell de dies de descans em deixeran recuperar un mica i per passar el temps una altre entradeta al blog. Dissabte vaig anar a escalar amb una bona colla de gent i vam aprofitar per fer unes quantes fotos!!

Les vies escollides varen ser dues super classiques de Mt Lemmon:

Lizard Marmalade Direct 5.10+, ressegueix la linia fisurada just a la dreta de la xemeneia, una via d'uns 45 metres sense cap seguro on la proteccio es genial. Te algun tram delicat, al sortir del sostret i uns passos el babaresa tecnics, llavors molts reposos i verticalitat asegurada!

Arizona Flyways 5.11c/d, segons diu la gent un dels millors 5.11 de la zona; 25 metres d'escalada mantinguda sobre un lleuger desplom que es va accentuant cap al final de la via, fins arribar a una petita repisa i superar un muret que porta a la runio. Regletes i cantos perfectes, roca abrasiva i un bon equipament fan d'aquesta via un total gaudir de l'escalada.

Trovareu totes les fotos a: ttp://picasaweb.google.com/vilaplain/THELemmonSessions