També feia temps que no feia vies per casa nostra amb poca informació a internet, que al principi els blogs ens servien per això: aquell llibre de ressenyes que no calia anar al bar per tenir informació de les escalades que voliem fer.
I fent un repàs a aquest munt de papers apareix una pàgina del Vèrtex amb aquesta via de l’Estel i en Pau, no he fet mai cap via d’ells i la veritat és que em fan respecte… per les vies que han escalat i per com estan obrint els darrers anys, però aquesta pot ser una bona oportunitat per tastar una de les seves creacions.
Com ja em sospitava la cosa no va ser un passeig ni molt menys. Els primers metres de la via ja et posen ben a lloc… escalada desplomada, no fàcil de veure i el tercer clau de difícil xapatge ens fan entrar en tensió. Això sí roca de primera com sempre ens té acostumats el Peladet.
Una segona tirada amb una difícultat més baixa en quan a escalada però amb una protecció més justa que no vaig trobar la manera de completar i em va requerir un bon viatge entre parabolts.
Després del llarg de tràmit ens resta el mur final amb una escalada regletera i més equipada, però on ens esperen unes bones apretades i cops de gas entre xapes.
Tercer llarg molt guapo, equipament per no patir massa, difícil de llegir d’anar navegant i intuïnt les petites regletes amagades en una roca aspra i molt bona.
Últim llarg espectacular, 40 metres de paciència i apretades per aquí i per allà, algun friend per relaxar una mica i un cop de gas contundent…
Ràpels per la veïna de la dreta Absurdistan. Portem friends del 0 al 2 com diu la ressenya i diria que més o menys els vam posar tots en algun moment, jo també vaig posar un tascó a l’últim llarg que em va anar la mar de bé!
