Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aragó. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aragó. Mostrar tots els missatges

dijous, 13 de desembre del 2018

La Reina del Sur 150m 7b/c (7a oblig.) - El Turbón


El Turbón és un massís situat a la comarca de Ribagorza, província d'Osca. Ben visible des del cim de les parets del Montsec com una gram massa destacada, amb una alçada màxima d’uns 2.500m. El seu contrafort oest decreix en alçada acabant amb unes parets de modesta altura però de gran qualitat per a l’escalada.


Al vessat sud d’aquest contrafort hi trobem aquesta magnífica via, que recorre un estètic pilar. L’accés a aquesta zona sud el farem prenent el PR que surt de l’aparcament fins a situar-nos a la vertical de la zona més compacta de parets i abandonant aquí el PR tot seguint un caminet força fitat. Una mica més d’una hora.


La via és totalment espectacular, serpenteja pel pilar tot buscant les zones més escalables sobre una roca molt abrasiva i punxant de qualitat immillorable. L’exigència tant física com psicològica són molt altes ja que en tots els llargs haurem d’escalar trams obligats sense possibilitats d’assegurar-se. Una feina impressionant per part dels aperturistes.


Tots els llargs són exigents i no et deixen relaxar ni fins al final dels mateixos ni fins al final de la via. Les possibilitats d’assegurar-se són poques així que val la pena anar amb els ulls ben oberts i aprofitar totes les possibilitats!


El descens es fa per la via del diedre que hi ha a l’esquerra del pilar. El primer ràpel es troba en una alzina al cim de la paret, els següents són parabolts i spits amb anelles. Tot i que hi ha força vegetació nosaltres vam rapelar còmodament.


dilluns, 26 de febrer del 2018

Popeye 240m 7c (6c+ oblig.) - La Visera - Los Mallos de Riglos


La visita de rigor al regne de buit, sempre és emocionant tornar a les parets de Los Mallos de Riglos, el seu gran ambient és difícil de trobar en altres parets.



Aire fred i solet, una combinació perfecte per poder gaudir d'una gran via com la Popeye, roca bona i llargs boníssims per escalar 240 metres de la Visera pel bell mig amb 5 grans llargs.





Tot i que al company l'hi va saltar un canto, la roca està molt sanejada i juntament amb el bon equipament conviden a apretar en cada moment.



Tots els llargs són bonics i en general combinen canto i continuïtat amb tramets de presa més petita o rometa o s'ha d'apretar una mica més. Ambient brutal a la part de dalt!!!



diumenge, 6 de novembre del 2016

LA LÒGICA RELATIVA 200m 8a (6c obl.) - PEÑA MONTAÑESA


El setembre de 2015, juntament amb l'Ignasi Miralpeix, vam acabar d'obrir una altre via a l'oest de La Peña Montañesa. Mentre enllestíem els llargs superiors de la Caminant, no podíem deixar de mirar de reüll la immensa placa verge situada a la dreta del marcat diedre que parteix la part alta de la paret.



La paret dels somnis... així és com hem acabat anomenant aquest bonic pany situat a la zona més occidental de la muralla sud de La Peña. Primer va ser la Caminant que m'apareixia en somnis, de nit i de dia, imaginant què ens regalaria la sorprenent roca d'aquesta paret. Després va ser l'Ignasi qui no podia dormir, aquella imponent placa amb els seus sostrets... la poc definida part inferior... com lligaria tot?


No va ser fàcil trobar els dies per poder viure la nostre aventureta, sempre els hem esperat amb molta il·lusió, aprofitant per passar uns dies en aquest raconet que tant ens ha emocionat, dormit al petit bivac i movent-nos tranquil·lament.


En alguns moments aquesta obertura ha esta un malson més que un somni; aquelles preses de decisions que no saps mai si són les correctes; fissures brutes i plenes de plantes eriçó... compactes plaques de roca excel·lent... es podrà escalar en lliure... serà massa rebuscat... una línia més clàssica... un traçat modern... xapes, pitons, friends... una lògica!!! però... quina???


Finalment la via ha quedat molt equipada, buscant la bona roca i un traçat sobretot esportiu. La continuïtat dels llargs es veu interrompuda per una tirada de V on la roca deixa molt a desitjar. Per la resta de l'escalada la roca és de molt bona a excel·lent, amb alguns trams de gotes d'aigua sensacionals i ambient garantit!


La setmana passada, l'Ignasi i en Pau Contreras van fer la primera repetició de la via, la van escalar tota en lliure i encadenar, gaudint d'una bona escalada i de la tranquil·litat d'aquest lloc increïble. Enhorabona nanus!!!





dimarts, 19 de juliol del 2016

Ordesa, escalades amb majúscules!!

El temps passa però hi ha records que resten molt vius en la nostre memòria. La primera vegada que vaig escalar el Tozal del Mallo n'és un d'aquests. Tenia aquesta paret gravada al cap ja que de petit havia passat alguns estius amb al família a la Vall d'Ordesa. Finalment va arribar el moment i juntament amb en Morfu i en Cruells vam escalar la Brujas-Franco Española.
Aquella escalada em va semblar una cosa molt bèstia, blocs i desploms per tot arreu, escalada desequipada i a trams del tot obligada, en fi que fer el cim va ser una d'aquelles sensacions tant i tant plaents i reconfortants!!
El passat cap de setmana vaig tornar a fer la via, després de mes de 10 anys. Ja més acostumat a les parets i l'escalada d'aventura vaig poder gaudir de l'extravagant escalada ordesiana, un d'aquells plaers que em recorda perquè m'agrada tant l'escalada.
La Brujas-Franco Española és una combinació de vies sensacional, on els pitons que anem trobant durant tot el recorregut ens permeten baixar una mica la guàrdia i evitar aquelles pujades d'adrenalina que a vegades ens dona Ordesa.
El diumenge escalem el Diedro del 73, amb una primera part força perdedora i menys interessant que la part de dalt amb millor roca i llargs ben bonics. L'equipament però és escàs i cal anar sobrats per no passar una por terrible, no oblidem que estem a Ordesa!!!!

diumenge, 10 de juliol del 2016

TERNURA CONGOSTEÑA 210m 7a (6a obl.) - Congosto de Ventamillo

I torno a caure a la trampa... pensar que es pot escalar bé durant els mesos de calor al Congosto de Ventamillo. Sí la tarda passa a l'ombra, però pagant el preu d'una roca calenta pel sol de tot el dia i una xafogor incòmoda.
Tot i així escalem aquesta bonica via que ens regala dos llargs molt guapos, la fissura/diedre del segon i l'impressionant cinquè llarg amb un magnífic diedre de 55 metres!!!
Varem entrar per la variant que es troba a només uns metres de l'original, així ens evitem el pas de bloc de 7a només començar. La variant es fa molt bé i està molt ben assegurada, amb una dificultat al voltant de 6b, val a dir que la roca és una mica inestable i polsegosa.
La via es va equipar totalment amb parabolts durant la seva obertura, posteriorment s'han retirat la majoria de parabolts, deixant aquells on no ens podem assegurar de manera natural. Per tant caldrà portar un bon assortit de friends (petits a grans) per fer la via, repetir els grans per anar tranquils al diedre de 55m.

EL REGNE AMAGAT DE CAMALOT 135m 6c (6a obl.) + TURBORECYCLED 115m 6c (6a obl.) - El Turbón

El Turbón és un bon recurs pels dies d'estiu amb previsions tempestuoses pel Pirineu de Huesca. Les vies que vam fer es troben a la zona més oest de la muntanya, a més estan dins d'un gran queixal, oferint-nos així ombra fins a ben entrada la tarda.
El Regne amagat de Camalot ressegueix una bonica fissura en tot el seu recorregut, ben visible tot fent l'aproximació.
Als primers metres de la via caldrà escalar amb delicadesa ja que la roca està força trencada. Un cop passada aquesta secció, fissures i diedres de roca perfecte es succeeixen, i amb un bon ambient!!
Els dos llargs centrals ofereixen escalada atlètica i tècnica on la confiança en els empotraments ens serà d'ajuda en la progressió.
Només trobarem algunes pots de roca i un parell de tacs de fusta en els passos claus. El descens l'efectuem per la mateixa via en dos ràpels ben verticals. Via de fissures guapa!!
Turborecycled es troba al fons del queixal, al final de la canal d'accés a El Regne amagat de Camalot. La via també ressegueix fissures en gairebé tot el seu recorregut.
Sense ser tan espectacular com la anterior, aquesta via es una bona opció per acabar d'omplir el dia.

Per a les dues vies ens vam guiar amb les ressenyes d'en Luichy, vam portar el material que recomana i vam anar bé. Una bona combinació per a un calorós dia d'estiu.

divendres, 25 d’octubre del 2013

CAMINANT 270m 7c+ (7a obl.) - Peña Montañesa


Finalment hem acabat d'obrir la via que varem començar el setembre de 2011. De fet la vaig començar sol, però després de fer els primers 5 metres i no sortir dels estreps, ja vaig veure que aquell projecte seria perfecte per les inquietuds de l'Ignasi, que tenia moltes ganes d'obrir una via.
Últims passos del sensacional tercer llarg.
El Maig de l'any passat, entre pluges i bivacs humits, vam poder enllestir aquesta magnífica via que recórrer la part central de la paret més occidental de la muralla Sud de Peña Montañesa. Aquesta paret ens regala una roca genial, fantàstica per l'escalada lliure, que combina amb la verticalitat dels seus murs l'hi donen aquella exigència justa per a poder gaudir al màxim d'aquesta activitat.
Arribant a la quarta reunió, després de 55 metres d'escalada.
La via ha quedat semi-equipada amb parabolts i alguns pitons; caldrà dur dos jocs d'aliens (blau-vermell), camalots número 0,75 i 1 i un jocs de tascons, així com una mica de sang freda en algun punt, aaah!!! i uns peus de gat ben ajustats!!
Vistes del llarg més exigent.
La roca és molt bona en pràcticament tota la via, llevat dels primers 12 metres, la sortida de la segona reunió i un tram del cinquè llarg. La instal·lació de l'última reunió està força lluny de la vertical de la paret, això ens farà superar un tram herbós amb molta pedra solta.
Espectacular placa del sisè llarg, peus de gat ben ajustats!!
Baixarem de la paret rapelant, en els llargs tercer i cinquè caldrà anar cosint alguns parabolts per arribar a la següent reunió. De la segona reunió es rapela directe al terra.
Curt però exigent, l'Ignasi acaba la via!!
Estem molt contents d'haver obert aquest via i pensem que és molt bona, de fet així ho diuen les cordades que ja l'han repetit, és per això que no us la podeu perdre!!!

Ah!! i felicitar l'Ignasi tant per l'encadenament de tota la via, com pel seu bon saber fer en la seva primera apertura en paret!!