EL VISIONARIO (170m 7a+/Ae) - Plaques del Eco

Gràcies a les recomanacions de l'Albert Salvado, amb en Santi vam fer aquesta magnífica via de les Plaques del Eco, a Alacant. De fet els llarg bons son els tres primers i més concretament el segon i tercer.
El primer llarg escala un fissura vertical amb roca coral·lina que caldrà protegir i de la que sortirem per evitar un desplomet, per anar a buscar un parabolt que protegeix un petit flanqueig, més delicat del què sembla.
Tal i com deia l'article del Desnivel... el segundo largo es pura fantasía. Magnífica placa desplomada vermellosa, que ens ofereix una molt bonica escalada tècnica i de navegació que caldrà aguantar fins al final; molt guapo!
El tercer llarg creua en diagonal a l'esquerra la monolítica placa grisa que apareix damunt la feixa; escalada molt tècnica amb apretades on caldrà una bona lectura de la roca, sesacional!!
El següent llarg supera la part més vertical i llisa de la placa en Ae per acabar amb un tram d'escalada lliure obligada on no podrem abaixar la guàrdia.
L'últim llarg escala l'evident esperó per la seva part esquerra per travessar a la dreta buscant un petit diedre/fissura que ens durà a terreny més senzill i fins al cim.
Via semiequipada amb parabolts on caldrà portar microfriends i friends fins al camalot número 2 i tascons. Està equipada per rapelar; tot i que un cop al cim l'herbositat i la poca inclinació no fan gaire bona pinta per rapelar, nosaltres ho vam fer amb força vent i sense cap problema. Roca excepcional, molt compacta i adherent... pura fantasia!!! Via molt guapa, del tot recomanable.

LA FOTO DE LA SETMANA 29/03-04/04/2010

Les escalades al Penyal d'Ifach sempre son sorprenents i espectaculars, a la foto en Santi a l'últim llarg de la via El Navegante:

ALACANT III - Puto Paseo Ecológico

Les Plaques del Eco ens han deixat molt bon gust de boca i amb ganes de tornar-hi, però per l'últim dia preferim alguna cosa mes ràpid i accessible, decidim tornar al Penyal d'Ifac on en Cruells ja fa molt de temps que te ganes de fer la via Puto Paseo Ecológico. Així que tots sis ens posem a la via: Roig i jo, Ciscu i Cruells, Cesar i Page. La via es molt guapa, per a mi de les millors de caire esportiu del Penyal d'Ifach; va a la dreta de la via Costa Blanca, esta equipada amb parabolts tot i que si anem justos i cansats l'últim llarg és força obligat, però amb un parell d'aliens(verd-vermell) es passaria be.

L1 (7a+ 30m) Pas a bloc per superar un coveta a l'inici del llarg, després placa tècnica maca.

L2(6c+ 20m) Escalada de placa amb alguns passos difícils i lletjos(lo més dur), però llarg maco en general.

L3 (6b+ 30m) Bombet amb canto i després fissura/babaresa vertical molt guapa.

L4 (6b+ 20m) Escalada vertical superant petits sostrets i sortint per aresta amb ambient.

L5 (V+ 25m) Creuem la xemeneia del diedre UBSA des de sobre un bloc xapant directament a l'altre banda... fa la seva impressió. Després fissura maca.

L6 (6c+, 30m) Llarg molt guapo, vertical, on al final cal superar un cova amb molt de canto.

L7 (7a, 40m) Petit flanqueig a l'esquerra amb pas a bloc, després tram molt mantingut en diedre amb fissura casi cega, tècnic, vertical i obligat.

Al següent video, ambientillo a la paret amb comentaris de les cordades veïnes:

ALACANT II - Cimeria

Sembla que el vent ha parat, així que després de l'escalada al Penyal d'Ifac anem a fer el sopar a La Casa de Dios, punt de partida per començar la caminada fins a les Plaques del Eco. Diumenge ens llevem tard, la nit de tertúlia amb companyia de l'Emili i la Montse es va fer llarga; tot i això tenim moltes ganes d'escalar i comencem a fer material, en Cruells no es troba massa be, ell i en Page decideixen quedar-se al cotxe i reservar les forces per dilluns. Després de l'horeta d'aproximació de rigor, que hem fet ràpid per por a quedar-nos sense llum, ens queda una grimpada fins a peu de via. La paret impressiona i em motiva al mateix temps... quines ganes de tastar les fissures que la ressenya de la via Cimeria qualifica de brutals... per acabar-me de posar en situació i reviure aquells moments al yanki que tan enyoro, em poso els guants d'esparadrat disposat a empotrar a mort!!

L1 (6c+, 35m) - Diedre fàcil per arribar a peu del que és la paret en sí, aquí trobem un pas a bloc protegit amb un parabolt i un pitó; després, un gran bloc i una protecció una mica dubtosa em fan escalar concentrat i sense dubtar. Diedre tècnic i arribada a reunió; llarg guapo una mica exposat.

En Cisco escalant L1 de Pets & Company

L2 (7a, 30m) - Aquí comencen les fissures de veritat!!! Llarg vertical i mantingut amb un bon repòs al mig, fissures en general de mans i punys amb bons empotraments, per moments i salvant les distàncies, em penso que encara estic als USA!! jejeje; llarg molt guapo!!

En Roig acabant el segon llarg

L3 (7a, 40m) - Sortim de la reunió en fissura babaresa molt maca fins arribar a una figuera al peu d'una fissura una mica desplomada i amb bons però profunds empotraments de mans. Llavors un petit sostret on caldrà fer una bona apretada, aquest tram està protegit amb un parabolt i un clau. Arribem a la R3 de Pets & Co. i fem un flaqueig finet fins a la reunió. Llarg també molt guapo, variat i mantingut, molt bo!!

Vistes des de la reunió: en Cesar i en Ciscu amb el Penyal d'Ifac al fons

L4 (7a, 30m) - Flanqueig a l'esquerra fi i molt guapo, protegit amb un spit. Llavors tram una mica incert i plaquero fins a xapar dos pitons i arribar a la fissura. Fissura molt guapa, tiessa i amb alguns regals fins arribar a un parablot que protegeix un pas llarg; la fissura continua amb menys verticalitat fins a una repisa. Llarg també molt guapo, molt mantingut i de curro.

Flanqueig sortint de R3

Comença la fissura del quart llarg

Tenia moltes ganes d'escalar a les Placas del Eco, amb aquesta via m'ho he passat d'allò més be!!! Via molt guapa i del tot recomanable. En Cesar i en Ciscu han fet la Pets & Company i també la recomanen així que tenim molta feina per aquí baix!!! Mireu quines cares de felicitat després de l'escalda:

Algunes fotos més d'en Ciscu i en Cesar escalant Pets & Comany:

ALACANT I - Nueva Dimensión

Sortida de quatre dies a Alacant, aprofitant el dilluns festiu ens vam agafar el divendres per així aprofitar una mica més el viatge. El divendres ens vam llevar amb molt de vent i el cel ben ennuvolat, teníem moltes ganes d'escalar a Placas del Eco però... el temps no acompanyava gens, així que ens vam decidir per fer una mica de friki a Sella per matar el cuquet. El dissabte es va llevar una mica ventós però amb el cel ben blau.

Des de Sella van anar fins al Penyal d'Ifac; allà en Cesar, Ciscu, Cruells i Page van fer la via Costa Blanca; una via equipada amb parabolts molt maca. En Roig i jo vam escalar la via Nueva Dimensión, que escala la zona dreta de la paret on jo no havia escalat mai.

L1 (7b, 35m) - La via comença a la dreta d'Herbes Magiques seguint una línia de parabolts en general rovellats. Molt vertical i lleugerament desplomat en tendència a la dreta amb roca petadeta al principi i amb sorreta en general, sobadet o més ben dit amb mal tacte... ... en fi... un festival d'A0's!!! amb passos entre xapa i xapa obligats en ocasions. Jo el vaig escalar de segon i la veritat és que em va semblar molt dur i sense escalfar encara més!

L2 (7a, 35m) - Sortim de la reunió en tendecia a la dreta i superant uns desploms amb molt canto disfrutant, de cop una placa "penyonera" amb passos mooolt fins en roca vermell/marronosa super fina que em fan desesperar i m'acabo pillant a la xapa(6b+??¿¿), seguint amb la tònica al arribar al sostret... vinga una altre A0, A1, Ae... el què calgui per superar aquest pas a bloc que en Roig soluciona entrant per l'esquerra. Ja posats, entro a la reunió per una fissura/diedre escaqueo(tot i que més lògic), saltant-me un parabolt que ataca directament un altre sostret.

De moment la via no ens està agradant massa, primer llarg mooolt dur i roca poc agraïda, segon llarg una mica forçat, a veure que tal continua la cosa:

L3 (6b+, 50m) - Llarg molt maco!! ja era hora!! tot i que amb una sortida de la reunió cotada de 6a que tela!!! Se surt en placa fina cap a la dreta, amb típica roca solida però mooolt fina on la confiança en els peus es la clau de l'exit. Un cop superat el tram mes finet, la cosa es posa mes vertical i trobem grans forats que fan disfrutar molt de l'escalada atlètica que a vegades ofereix el Penyal.

L4 (6c, 40m) - Un primer muret una mica desplomat amb passos elegants i alguna que altre apretadeta ens porta a terreny fàcil; tot escalant bolets coralins arribem a la primera reunió de la via Herbes Màgiques.

L5 (6a, 50m Herbes Màgiques) - Sortim a la dreta de la reunió amb uns passos aeris fins a trobar un pitó i seguim flaquejant una mica més. Llavors la via segueix un sistema de fissures i diedres amb algun clau i pont de roca de tant en tant. Roca dolenta i amb molta sorra. Es pot completar l'equipament amb algun tascó i/o friends mitjans.

L6 (V, 35m Herbes Màgiques) - Per terreny fàcil i sempre en tendència a la dreta(evident...)arribem a un petit desplomet protegit amb un parabolt que jo vaig superar pel diedre de la dreta, em va semblar més lògic que atacat el desplom directament tal com marca el següent parabolt. Arribem a una petita i còmoda estança amb un arbre a la dreta on fem reunió; aquí la nostre via canvia de direcció i comença a superar el gran desplom prenent una evident diagonal a l'esquerra.

L7 (6b+, 25m) - Aquí comença el que ens atreia d'aquesta via: desplom amb canto sobre un moooolt bon ambient!! El llarg no ens defrauda; va seguint la natural diagonal cap a l'esquerra que permet superar el gran desplom amb relativa facilitat. Reunió penjada a l'estil Mallos de Riglos. Tirada guapa i amb ambient.

L8 (6c, 40m) - Acaba de superar el desplom amb canto gegant, un gaudir de l'escalada i del vuit. La part final del llarg s'entesta en superar petits murets amb passos de bloc, quan una sortida a l'esquerra seria del tot lògic; per mi aquí es on hi ha la màxima dificultat del llarg si es volen seguir els parabolts "al peu de la lletra". Tot i això el llarg es genial!!!

L9 (IV, 40m) - Flanqueig a la dreta per anar a buscar la zona més fàcil per sortir de la paret supertant un parell de murets senzills on trobarem dos o tres parabolts.

Resumint, la via te llargs i tram guapos i alguns de molt guapos i impressionants, tot i això abans recomanaria alguna altre via, com ja es veura en els següents posts.