Una altre magnífica jornada per les parets de
Montrebei. Aquest cop vam fer la via Delfos amb la
Lídia. Per sort amb en
Toti ja
havíem voltat una mica per la feixa de peu de via el dia que vam fer l'Estaca, i ara ja sabia com arribar al sol gravat a la roca:
Aquest cop vam pujar per la corda fixa, que em va semblar més
còmode que fer algun dels primers llargs de la feixa, ja que llavors s'ha de caminar altre vegada i amb els peus de gat... la corda per qui per
allà... ...
Els dos primers llargs seguixen uns sistemes de diedres, fissures i canals evidents sempre recte amunt. El segon llarg té un tram de fissura, després del diedre/xemeneia, guapo i una entrada a reunió en placa que t'ho fa mirar:
Vam empalmar els dos llargs següents, primer bonic flaqueig a la dreta, protegit amb un pitó i llavors recta amunt per terreny fàcil fins a trobar una gran sabina:
Els següents tres llargs
flaquegen els evidents sostres sempre en tendència a l'esquerra fins a una petita feixa amb una gran sabina i a la vista de l'evident diedre. El cinquè llarg és una mica perdedor i no massa evident, buscant els trams
fissurats, tot fent aeris
flanquejos; poques possibilitats de protecció, però anem
trobant pitonets. Sisè llarg una mica petat, dels pocs amb roca rogenca a estudiar:
Tres llargs de diedre/xemeneia/canal amb trams força arbustius... i d'altres més elegants. A la foto el diedre del vuitè llarg just abans del delicat flaqueig a la dreta, protegit amb un bon pitó:
Bon ambient al diedre/xemeneia del novè llarg!!!
Després dels diedres un flaqueig a la dreta ens porta al peu de l'últim diedre on possiblement hi ha la secció més difícil de la via: un curt però incomode tram de fissura ampla i peus llisos, protegit amb dos pitons on caldrà treballar de valent la bona col·locació del cos. Després bonic tram de fissura fins a trobar una amplia
repisa a la dreta. Últim llarg evident fins al cim:
En conjunt és una bonica via que audaçment esquiva els sostres i desploms de la part inferior, per seguir els evidents sistemes de
diedres a la part de dalt; personalment me la imaginava més guapa, però és del tot
recomanable ja que
pràcticament tot el recorregut és en bona roca i es pot assegurar bé. Vam portar aliens del blau al vermell i
camalots del 0,5 al 4, aquest últim prescindible; un joc de tascons i bagues molt útils per les
múltiples sabines i
arbrets varis. Les reunions estan totes equipades amb pitons o es fan en bones sabines i als passos mes compromesos també hi ha pitons. Vam trigar unes set hores a fer la via i vam baixar amb una bonica posta de sol, gaudint del paisatge que ens oferien els Pirineus nevats, bé... jo vaig gaudir de la baixada però la
Lídia no sé si s'ho va passar gaire bé... ...:
Diumenge passat varem anar amb la Lídia cap a Roca Regina, la intenció era escalar la via Postmorten que tinc pendent de fa molt temps. Tot el camí va estar ennuvolat, però entre el viatge, fer material, la caminadeta i tot plegat es va quedar un dia radiant. La sorpresa però va ser arribar a peu de via i trobar una cordada a la primera reunió i una altre just a peu de via, així doncs, canvi de via, ens passem a La Vida en el Filo.
Via molt guapa, amb uns 6a's i 6b força apretats, escalada tècnica, vertical i de resistència amb molt d'ambient en tot el seu recorregut. L'últim llarg es fa per l'Aresta Ribes-Vidal, fins arribar al mateix punt on acaba la Postmorten i d'aquí ja agafem el caminet que es porta a la carretera còmodament. Aquest últim tram d'aresta em va fer dubtar ja que sembla prou difícil per ser IV però un com t'hi poses es trobem dos pitons, que no es veuen des de la feixa, i amb l'ajuda d'una sabia es passa molt bé. Vam disfrutar molt de Roca Regina, us recomano que us passegeu pel seu filo!!!
So this last weekend Balma and I took Sheri to climb: on saturday we climbed in Montserrat, La Panxa del Bisbe, a nice route that climbs the left arete on this picture:
The first pitch was steep!! Very enjoying climbing, surfing this pebble and cobblestone sea:
We had fun!! the weather was perfect!! and of course Benny was climbing with us too!! Benny is Sheri's nephew's bear and he is now travelling around Europe!!! He made it to the very top, here in his last effort:
The four of us on to of La Panxa del Bisbe with El Cavall Bernat on the back groud:
Tarda tranquil·la... toca deixar reposar una mica els dits, la musculatura, els nervis... M'he fet uns autoretrats tot fent slackline amb una bonica posta de sol; tot motivat altre cop amb la corda fluixa, després de veure alguns vídeos per internet:
